Escapcem el Capitalisme! 15 mesures per combatre la crisi a nivell local

L'Assemblea de Joves de Sant Cugat, el Col·lectiu Anitmilitarista de la ciutat (CASC), la Canidatura d'Unitat Popular (CUP), el Casal Popular la Guitza i la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FTC) han donat suport a les següents mesures proposades per combatre els efectes de la crisi econòmica a nivell local.

Mesures concretes en l’àmbit local:

En l’àmbit local presentem 15 mesures que corresponen a un canvi de model d’economia

i de societat que defensem, propostes concretes a executar, que queden dins l’àmbit de competència municipal i que són les següents:

1- Assumpció d’un paper actiu de defensa dels treballadors i de les treballadores:

L’Ajuntament ha de defensar la permanència de les activitats industrials susceptibles de deslocalització, encara que no siguin rendibles, amb l’estudi i l’oferiment suport públic davant les vies alternatives de continuació de l’activitat que comptin amb la participació activa dels treballadors i de les treballadores.

2- Lluitar contra la temporalitat:

L’Ajuntament ha d’assumir com a pròpia la lluita per acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el propi ens local mitjançant la signatura del compromís per l’estabilitat, que s’hauria d’exigir a les empreses que es subcontractin com a primera condició a complir i una clàusula d’estabilitat a establir per aquelles empreses que participin en els diferents concursos impulsats per l’ens municipal.

3- Promoure cooperatives:

Cal que l’ajuntament prioritzi les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires.

4- Desplegar una política d’hisenda municipal basada en la justícia distributiva: 
Cal una tributació progressiva. Per tal de finançar les mesures per la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers mesos, cal que l’Ajuntament disposi de fons per continuar duent a terme la seva funció social redistributiva; per tant, apostem per augmentar els impostos a totes aquelles empreses i particulars que més guanyen i han guanyat a través d’impostos més o menys progressius com l’IBI, etc.

5- Accedir als serveis públics:

L’ajuntament ha de garantir l’accés als serveis públics a tothom independentment de la seva capacitat econòmica o del seu estatus social, uns serveis públics que han d’ésser universals i de qualitat.

6- Municipalitzar els serveis:

Cal una municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, l’ajuntament ofereix en règim de concessió. La municipalització implica un control absolut de l’ajuntament sobre els preus que s’apliquen –i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant la pressió social (la qual cosa significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos)– i unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. A més a més, els beneficis econòmics que anteriorment es quedava l’empresa concessionària, ara són recaptats en la seva totalitat per l’administració pública. Cal que el ple adopti el compromís de no externalització ni privatització dels serveis públics municipals. Entenem que cal revertir les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment com a cooperativa als treballadors/ores que hi desenvolupin la seva activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

7- Incrementar la despesa social:

Cal un augment dels recursos municipals destinatsa educació i sanitat, per destinar-los a intervenció directa als col·lectius més desafavorits.

8- Potenciar la formació:

S’ha d’instar al Departament d’Educació de la Generalitat perquè aposti per potenciar la formació professional en la mateixa escola; tot i que la formació ha de conjugar la formació profesional amb la universitat i l’entorn productiu del municipi. En aquest sentit, cal un pacte seriós.

9- Planificar:

Cal fer estudis periòdics sobre desigualtats, pobresa i exclusió. Considerem que abans d’actuar cal saber què passa i per què passa. L’ajuntament hauria de disposar de la informació necessària sobre com està afectant la crisi les classes populars del municipi i, en funció d’això, prioritzar unes línies de treball o unes altres. Aquests estudis de, per exemple, les mesures PIRMI, han de permetre a l’ajuntament disposar d’un diagnòstic fiable –tot i que algunes d’elles no siguin estrictament de l’àmbit municipal– i han de permetre a l’ajuntament realitzar pressió per la seva dignificació. Entenem que és imprescindible crear un observatori de la pobresa municipal per realitzar aquests estudis, tractar aquestes dades i planificar les accions de resposta corresponents.

10- Garantir un dret real a l’habitatge:

Entenem que l’habitatge és un dret i no una mercaderia per comerciar-hi, és per això que demanem que el ple de l’ajuntament aprovi un reglament sobre els habitatges buits que ha de permetre exercir una pressió fiscal sobre aquests (ja prevista per l’ordenament jurídic actual). La sortida d’aquests pisos al mercat i els que pugui recuperar l’ajuntament ha de permetre a l’ens públic establir una bossa d’habitatges públics amb lloguers justos en funció de la renda dels seus habitants. Demanem, també, que s’aprovi de manera immediata i urgent un acord per evitar els desnonaments, a l’estil de l’aprovat en algunes ciutats de l’estat francès; en aquest cas l’ajuntament ha d’ésser un element actiu en la gestió i els tractes que l’afectat pel desnonament hagi de tenir amb l’entitat bancària corresponent.

11- Blindar l’accés als serveis bàsics de les persones immigrades:

Cal que l’ajuntament mostri de manera clara i ferma la seva voluntat inexplícita de no cedir les dades del padró per a expulsions de persones immigrades sense papers i per tal d’evitar que a aquestes persones se’ls negui l’accés als serveis bàsics.

12- Iniciar les activitats productives d’inserció:

S’han d’impulsar, per exemple, els horts comunitaris per part de persones amb risc d’exclusió, monitoritzades i formades per part de tècnics de l’ajuntament.

13- Ajudar els treballadors autònoms:

Per tal que aquests treballadors / aquestes treballadores puguin accedir als fons necessaris per continuar desenvolupant la seva activitat, l’ajuntament ha d’intervenir activament en els tràmits necessaris amb l’entitat bancària negociant crèdits tous i oferint-los garanties. Caldrà que l’ens municipal estableixi un protocol amb aquests treballadors / aquestes treballadores per aquests tràmits.

14- Redistribuir els ingressos de l’ajuntament:

Cal que l’Ajuntament, en base als ingressos obtinguts, prioritzi essencialment aquelles despeses de caràcter netament social i doti els serveis públics dels fons necessaris encara que això signifiqui l’aturada d’obres o inversions d’algun altre tipus.

15- Acabar amb l’estructura empresarial de l’ens municipal:

Cal l’immediat desmantellament de l’estructura empresarial creada pel govern municipal que duplica estructures i provoca despeses importants en les figures, com ara els gerents amb més poder i capacitat de decisió que càrrecs polítics escollits per totes i tots que desnaturalitzen i fan opac el funcionament de l’ajuntament. Qualsevol organisme públic ha de tenir com a objectiu el servei a les persones i no la recerca del benefici.

Informació addicional:
http://www.cugat.cat/noticies/Politica/61579.htm/la_cup_aposta_per_la_municipalitzacio_dels_serveis

Crònica Jove del mes de Març

Ja teniu a la vostra disposició el Crònica Jove del mes de Març. Podeu accedir a exemplars endarrerits visitant el nostre perfil a Scribd i molt aviat des del mateix web de l'Assemblea.

Mural en motiu del Dia de la Dona Treballadora

Els membres de l'Assemblea de Joves de Sant Cugat han elaborat un moral per commemorar el 8 de març, dia internacional de la Dona Treballadora.

8 de Març. Dia de la Dona Treballadora!

Dona, lluita pels teus drets! Amb aquestes retallades no tenim futur!

Ja fa vora quatre anys que les dones som les principals víctimes de la crisi capitalista a la qual ens han abocat els governs espanyol i francès. En aquest últim any, hem vist que la nostra situació s'ha agreujat severament: les retallades socials i la consegüent reforma de les pensions d'ambdós governs, han fet que el nostre dret al treball haja sigut minvat de manera dràstica.

Enguany arribem al 8 de Març amb els nostres drets laborals penjant d'un fil. Les nostres condicions de vida, així com les laborals, han sigut fortament atacades. Estem patint les reformes dels contractes de treball i de les pensions, que ens impedeixen optar a un lloc de treball fixe i, per tant, a un ritme de cotització estable i continu que ens permeta jubilar-nos a l'edat corresponent. Aquests canvis afecten de forma més acusada a les persones que es troben immerses en una situació de precarietat més greu, com som nosaltres, les dones joves. A més a més, la reducció de la jornada laboral remunerada per poder assumir les hores de treball domèstic i de cura, que les dones realitzem gratuïtament i sense cotitzar, és un altre obstacle afegit a l'hora de percebre la pensió de jubilació. Alhora, la pensió de viduïtat es retalla, acabant d'aquesta manera l'únic sustent de totes aquelles dones que, a causa del patriarcat, han dedicat la seva vida a cuidar el seu marit i conseqüentment abocant-les en una situació de pobresa encara més acusada."

Per altra banda, ens trobem amb la no implementació de tota una sèrie de lleis socials aprovades, com la llei de dependència, la llei de l’avortament o la retirada d’ajudes de 2500 euros per nadó. El govern ha prioritzat augmentar el finançament en altres camps o injectar centenars de milers d’euros a bancs i caixes, abans que fer menys feixuga la càrrega domèstica i de cura de les dones. S’assumeix, un cop més, que realitzarem aquesta feina –que és vital per a la pervivència del sistema capitalista- gratuïtament, sense cotitzar i sense queixar-nos, perquè consideren que és el que “naturalment” ens toca fer.

A les joves ens ensenyen que la igualtat ja està assolida, que homes i dones tenim els mateixos drets legals i aquí acaba el problema. Però, on és aquesta igualtat? Com pot ser que encara mantinguin la seva existencia, quan és obvi que les dones estem rebent el doble en aquests temps de crisi?

Cal agafar el testimoni de totes aquelles dones que varen lluitar pels nostres drets i alçar-nos amb força per destruir aquesta presó a la qual ens ha tocat viure, de totes les formes possibles. Ja sigui mitjançant la vaga general, juntament amb els nostres companys treballadors, com a través de la Vaga de Cures, una vaga “sectorial” de braços caiguts en totes aquelles tasques que se’ns atribueixen pel fet de ser dones i que realitzem gratuïtament per mantenir la mà d’obra del capitalisme.

Contra la doble jornada laboral, doble vaga general!

Maulets, el jovent independentista revolucionari

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Enric Duran ens parla de la Cooperativa Integral Catalana al CP La Guitza

El passat divendres 25 de febrer el casal popular La Guitza va acollir la segona jornada per entendre i combatre la crisi capitalista. L'acte, al qual van assistir una quarantena de joves santcugatencs va tenir lloc de la mà d'Enric Duran, que va explicar als assistents el projecte de la Cooperativa Integral Catalana, del qual ell n'és un dels principals impulsors. Duran va exposar-ne el funcionament i l'estat actual d'aquest projecte que pretén oferir als seus socis una alternativa integral al sistema capitalista. Per accedir a més informació visiteu el web ecoxarxes.cat. L'acte, organitzat per l'Assemblea de Joves de Sant Cugat (AJSC) està emmarcat en la campanya anticapitalista que organitza l'Assemblea des de fa un any.