Aquest any, la diada mundial del treball ve marcada a foc i fum per una
conflictivitat social cada vegada més accentuada. La crisi sistèmica del
capitalisme actual ha exposat les contradiccions inherents d'un sistema que
prioritza el benefici d'uns pocs davant les necessitats de la majoria, el
poble treballador. Ara, els gestors polítics del capitalisme, amb el PP i
CiU al capdavant, volen acabar amb les poques engrunes de benestar
generades gràcies a dècades de lluita política, social i sindical.
Precaritzen els nostres treballs, retallen en despesa pública, privatitzen
la sanitat i educació pública i externalitzen els serveis socials. Li diuen
retallades i no ho són; són privatitzacions per generar benefici econòmic
on abans hi havia serveis socials. És una confrontació irresoluble entre
els seus guanys i les nostres necessitats; és la lluita de classes.
Però si bé les condicions de vida estan empitjorant per la immensa
majoria, també està creixent la presa de consciència de cada vegada més
gent que perd la por i decideix enfrentar-se als poderosos. En el darrer
any hem pogut veure com arreu dels Països Catalans milers d'estudiants,
treballadores, aturades, jubilades, etc., hem sortit al carrer per defensar
els nostres drets socials, els serveis públics, el treball digne i el
repartiment de la riquesa. En el darrer any, els exemples d'aquesta
dignitat han donat la volta al món, amb les multitudinàries acampades en
places de desenes de pobles i barris, el bloqueig al Parlament de Catalunya
a Barcelona, la resistència a centenars de desnonaments, la lluita dels
estudiants de València i, finalment, la lluita del passat 29M que, durant
24 hores, va plantar cara al poder i va aturar les principals industries
del país.
Davant la conscienciació i mobilització tan sols poden respondre amb porra
i presó. Però el capitalisme és un tigre de paper que amaga la seua feblesa
i por rere la violència. I ens temen. A mesura que les injustícies i la
desigualtat social s’accentuïn, la intensitat de les mobilitzacions també
augmentarà, i rés podran fer per evitar que isquem al carrer a lluitar
contra les seues polítiques privatitzadores. Ara, més que mai, és
necessària de la unitat de classe i de la solidaritat per combatre les cada
vegada més accentuades polítiques repressives i anti-populars dels governs
titella. La burgesia espanyola, seguint els mandats d'institucions
antidemocràtiques com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, la
Unió Europea, i la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials,
han emprès una batalla per enfonsar-nos definitivament en la precarietat i
la submissió, i només ens podrem desfer d'aquesta dictadura capitalista amb
la nostra lluita i compromís.
Per tot això, i per què tenim al davant el major repte polític dels
darrers 30 anys, les organitzacions de l'Esquerra Independentista ens
comprometem a seguir treballant en organitzar la resposta popular contra
les agressions del capitalisme, a seguir plantant cara a les retallades i
la reforma laboral, a seguir engegant i consolidant espais de contrapoder
obrer i a seguir avançant en el procés de construcció de la unitat popular.
Contra les Retallades i la Reforma Laboral, construïm la Unitat Popular!!
Esquerra Independentista: COS, Endavant (OSAN), CAJEI, Maulets i SEPC.
