Escapcem el Capitalisme! 15 mesures per combatre la crisi a nivell local

L'Assemblea de Joves de Sant Cugat, el Col·lectiu Anitmilitarista de la ciutat (CASC), la Canidatura d'Unitat Popular (CUP), el Casal Popular la Guitza i la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FTC) han donat suport a les següents mesures proposades per combatre els efectes de la crisi econòmica a nivell local.

Mesures concretes en l’àmbit local:

En l’àmbit local presentem 15 mesures que corresponen a un canvi de model d’economia

i de societat que defensem, propostes concretes a executar, que queden dins l’àmbit de competència municipal i que són les següents:

1- Assumpció d’un paper actiu de defensa dels treballadors i de les treballadores:

L’Ajuntament ha de defensar la permanència de les activitats industrials susceptibles de deslocalització, encara que no siguin rendibles, amb l’estudi i l’oferiment suport públic davant les vies alternatives de continuació de l’activitat que comptin amb la participació activa dels treballadors i de les treballadores.

2- Lluitar contra la temporalitat:

L’Ajuntament ha d’assumir com a pròpia la lluita per acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el propi ens local mitjançant la signatura del compromís per l’estabilitat, que s’hauria d’exigir a les empreses que es subcontractin com a primera condició a complir i una clàusula d’estabilitat a establir per aquelles empreses que participin en els diferents concursos impulsats per l’ens municipal.

3- Promoure cooperatives:

Cal que l’ajuntament prioritzi les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires.

4- Desplegar una política d’hisenda municipal basada en la justícia distributiva: 
Cal una tributació progressiva. Per tal de finançar les mesures per la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers mesos, cal que l’Ajuntament disposi de fons per continuar duent a terme la seva funció social redistributiva; per tant, apostem per augmentar els impostos a totes aquelles empreses i particulars que més guanyen i han guanyat a través d’impostos més o menys progressius com l’IBI, etc.

5- Accedir als serveis públics:

L’ajuntament ha de garantir l’accés als serveis públics a tothom independentment de la seva capacitat econòmica o del seu estatus social, uns serveis públics que han d’ésser universals i de qualitat.

6- Municipalitzar els serveis:

Cal una municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, l’ajuntament ofereix en règim de concessió. La municipalització implica un control absolut de l’ajuntament sobre els preus que s’apliquen –i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant la pressió social (la qual cosa significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos)– i unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. A més a més, els beneficis econòmics que anteriorment es quedava l’empresa concessionària, ara són recaptats en la seva totalitat per l’administració pública. Cal que el ple adopti el compromís de no externalització ni privatització dels serveis públics municipals. Entenem que cal revertir les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment com a cooperativa als treballadors/ores que hi desenvolupin la seva activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

7- Incrementar la despesa social:

Cal un augment dels recursos municipals destinatsa educació i sanitat, per destinar-los a intervenció directa als col·lectius més desafavorits.

8- Potenciar la formació:

S’ha d’instar al Departament d’Educació de la Generalitat perquè aposti per potenciar la formació professional en la mateixa escola; tot i que la formació ha de conjugar la formació profesional amb la universitat i l’entorn productiu del municipi. En aquest sentit, cal un pacte seriós.

9- Planificar:

Cal fer estudis periòdics sobre desigualtats, pobresa i exclusió. Considerem que abans d’actuar cal saber què passa i per què passa. L’ajuntament hauria de disposar de la informació necessària sobre com està afectant la crisi les classes populars del municipi i, en funció d’això, prioritzar unes línies de treball o unes altres. Aquests estudis de, per exemple, les mesures PIRMI, han de permetre a l’ajuntament disposar d’un diagnòstic fiable –tot i que algunes d’elles no siguin estrictament de l’àmbit municipal– i han de permetre a l’ajuntament realitzar pressió per la seva dignificació. Entenem que és imprescindible crear un observatori de la pobresa municipal per realitzar aquests estudis, tractar aquestes dades i planificar les accions de resposta corresponents.

10- Garantir un dret real a l’habitatge:

Entenem que l’habitatge és un dret i no una mercaderia per comerciar-hi, és per això que demanem que el ple de l’ajuntament aprovi un reglament sobre els habitatges buits que ha de permetre exercir una pressió fiscal sobre aquests (ja prevista per l’ordenament jurídic actual). La sortida d’aquests pisos al mercat i els que pugui recuperar l’ajuntament ha de permetre a l’ens públic establir una bossa d’habitatges públics amb lloguers justos en funció de la renda dels seus habitants. Demanem, també, que s’aprovi de manera immediata i urgent un acord per evitar els desnonaments, a l’estil de l’aprovat en algunes ciutats de l’estat francès; en aquest cas l’ajuntament ha d’ésser un element actiu en la gestió i els tractes que l’afectat pel desnonament hagi de tenir amb l’entitat bancària corresponent.

11- Blindar l’accés als serveis bàsics de les persones immigrades:

Cal que l’ajuntament mostri de manera clara i ferma la seva voluntat inexplícita de no cedir les dades del padró per a expulsions de persones immigrades sense papers i per tal d’evitar que a aquestes persones se’ls negui l’accés als serveis bàsics.

12- Iniciar les activitats productives d’inserció:

S’han d’impulsar, per exemple, els horts comunitaris per part de persones amb risc d’exclusió, monitoritzades i formades per part de tècnics de l’ajuntament.

13- Ajudar els treballadors autònoms:

Per tal que aquests treballadors / aquestes treballadores puguin accedir als fons necessaris per continuar desenvolupant la seva activitat, l’ajuntament ha d’intervenir activament en els tràmits necessaris amb l’entitat bancària negociant crèdits tous i oferint-los garanties. Caldrà que l’ens municipal estableixi un protocol amb aquests treballadors / aquestes treballadores per aquests tràmits.

14- Redistribuir els ingressos de l’ajuntament:

Cal que l’Ajuntament, en base als ingressos obtinguts, prioritzi essencialment aquelles despeses de caràcter netament social i doti els serveis públics dels fons necessaris encara que això signifiqui l’aturada d’obres o inversions d’algun altre tipus.

15- Acabar amb l’estructura empresarial de l’ens municipal:

Cal l’immediat desmantellament de l’estructura empresarial creada pel govern municipal que duplica estructures i provoca despeses importants en les figures, com ara els gerents amb més poder i capacitat de decisió que càrrecs polítics escollits per totes i tots que desnaturalitzen i fan opac el funcionament de l’ajuntament. Qualsevol organisme públic ha de tenir com a objectiu el servei a les persones i no la recerca del benefici.

Informació addicional:
http://www.cugat.cat/noticies/Politica/61579.htm/la_cup_aposta_per_la_municipalitzacio_dels_serveis